L’emmagatzematge energètic s’ha convertit en un pilar fonamental per a la transició energètica a Espanya, facilitant la integració de fonts renovables i millorant la fiabilitat i l’eficiència del sistema elèctric.
Aquest article explora el marc regulador que sosté l’emmagatzematge industrial d’energia a Espanya, destacant-ne l’estructura, les tecnologies involucrades, els incentius i l’impacte ambiental associat.
Marc Legal i política energètica
A Espanya, el marc legal que regeix la transició energètica i la descarbonització de l’economia es compon de diverses lleis i estratègies clau, dissenyades per abordar tant els desafiaments del canvi climàtic com les oportunitats econòmiques i socials que ofereix aquesta transició. A continuació, es detallen les principals peces legislatives i estratègiques que constitueixen aquest marc:
- Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica: Aquesta llei proporciona el marc normatiu i institucional necessari per facilitar la progressiva adequació d’Espanya a les exigències del canvi climàtic, orientant i facilitant la descarbonització de l’economia espanyola cap al 2050.
- Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC): Defineix els objectius d’Espanya en termes de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, augment de la penetració d’energies renovables i millora de l’eficiència energètica.
- Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030: Aquest pla és l’instrument bàsic per promoure una acció coordinada davant els efectes del canvi climàtic a Espanya, buscant evitar o reduir els danys presents i futurs derivats del canvi climàtic.
- Estratègia de Transició Justa: Identifica i adopta mesures que garanteixin un tractament equitatiu i solidari per als treballadors i territoris afectats per la transició cap a una economia baixa en carboni, evitant impactes negatius sobre l’ocupació i la despoblació.
- Estratègia de descarbonització a llarg termini: Estableix l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) en un 90% respecte als nivells de 1990 per a l’any 2050, cosa que implica una reducció significativa de les emissions de CO2.
Entitats reguladores
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic són les principals entitats reguladores. Supervisen la implementació de les polítiques i regulacions, assegurant que les activitats d’emmagatzematge contribueixin a l’estabilitat i la sostenibilitat del sistema energètic.
Tecnologies involucrades
Espanya ha apostat per una diversitat de tecnologies d’emmagatzematge, incloent-hi bateries d’ió-liti, sistemes d’emmagatzematge per bombament i solucions basades en hidrogen.
Aquestes tecnologies són essencials per gestionar la variabilitat de les fonts renovables i assegurar un subministrament energètic constant i fiable.
Incentius i subvencions
A Espanya, hi ha diversos incentius i subvencions dirigits a fomentar el desenvolupament i la implementació de projectes d’emmagatzematge energètic. Aquests incentius s’emmarquen principalment al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea a través de NextGenerationEU, i es destinen a donar suport a la transició energètica cap a una economia més sostenible i baixa en carboni. A continuació, es destaquen algunes de les iniciatives més rellevants:
- Orde TED/807/2023: Aprovada el 17 de juliol, estableix les bases reguladores per a la concessió d’ajuts a projectes innovadors d’emmagatzematge energètic. Aquest esforç busca impulsar el desenvolupament tecnològic i la implementació de solucions d’emmagatzematge energètic que contribueixin a l’eficiència i la sostenibilitat del sistema energètic espanyol.
- Reial Decret 477/2021: Aprovat el 29 de juny de 2021 pel Consell de Ministres, aquest decret regula la concessió directa d’ajudes a les comunitats autònomes i a les ciutats de Ceuta i Melilla per executar programes d’incentius lligats a l’autoconsum i a l’emmagatzematge energètic. Aquesta mesura promou l’adopció de sistemes d’emmagatzematge en combinació amb instal·lacions d’autoconsum, millorant la integració d’energies renovables i l’autonomia energètica.
Aquestes iniciatives reflecteixen el compromís del Govern espanyol amb la promoció de tecnologies d’emmagatzematge energètic com a element clau per avançar cap a un sistema energètic més flexible, resilient i descarbonitzat.
Reptes i oportunitats
Tot i els avenços, el sector enfronta desafiaments com la necessitat de millorar les tecnologies d’emmagatzematge i adaptar la infraestructura existent. Tot i això, aquestes dificultats representen també oportunitats per innovar i desenvolupar solucions més eficients i sostenibles.
Exemples i casos d’èxit
A Espanya, l’emmagatzematge energètic està experimentant un creixement significatiu, amb projectes que destaquen tant pel nombre com per la capacitat.
Espanya lidera a Europa, juntament amb Alemanya, en termes de sistemes d’emmagatzematge d’energia, amb al voltant de 20 gigawatts de potència. Entre els exemples notables, s’hi inclouen sis projectes distribuïts per Terol, Saragossa, València, Girona, Granada, i Sevilla, sumant més de 7.500 megawatts de potència.
Aquests projectes són part d’un esforç més ampli per assolir els 20 gigawatts instal·lats per a 2030 i els 30 gigawatts per a 2050.
A més, Espanya es destaca en l’emmagatzematge d’energia tèrmica en sals foses en plantes termosolars, amb una capacitat de prop de 6,8 gigawatts. Aquest tipus d’emmagatzematge s’utilitza per generar electricitat a partir d’energia termosolar, una font renovable que utilitza la calor del sol.
La capacitat instal·lada al mercat europeu d’emmagatzematge d’energia en bateries estacionàries també ha vist un creixement impressionant, passant de 0,6 gigawatts hora el 2015 a prop de 9,4 gigawatts hora el 2022.
